dimarts, 22 de setembre del 2009

París 5. Setembre 2009

La mare i jo als jardins de Luxemburg.

Les Invalides, edifici del segle XVII que avui dia es visitat, sobre tot, per veure la tomba de Napoleó

Les Invalides, des del Sud, aquí podeu apreciar la seva cúpula daurada. Ah! els que anem en cadira no podem accedir a aquesta part, així que la tomba de Napoleó la veureu en postals, com jo. I al costat una altra joia inaccessible de París, el Sacré Coeur.

I per acabar el cèlebre Moulin Rouge, la veritat és que decepciona, tant de nom.......

París 4. Setembre 2009


Si us agrada l'impressionisme, com a mí, no us podeu perdre el Museu d'Orsay. Vaig quedar bocabadada amb la col·lecció dels mestres, Van Gogh, Gauguin, Degas....El Louvre té la fama, però aquest no té nom. L'imatge és de la Wikipèdia.
L'Hôtel de Ville, res a veure amb l'allotjament, és l'ajuntament.
Una vista de l'Ille de la Cité des de el Pont Neuf.


Notre Dame és la coneguda, però aquesta és realment increíble, la Sainte Chapelle, els vitralls del pis superior són meravellosos. Pur gòtic del segle XIII, la podeu trobar darrera del palau de justicia.

París 3. Setembre 2009


L'omnipresent Tour Eiffel i una vista aèria de la ciutat, hi ha molts punts elevats a París des dels quals tenim una bona perspectiva de la ciutat, però sens dubte, aquest el visitem tots.
Us recomeno que, a no ser que aneu en cadira de rodes, com jo, us ho agafeu amb paciència perquè es monten unes cues enormes.


Altres imatges de la torre més famosa del món.

París 2. Setembre 2009


Quan vas a veure el Louvre saps que has d'escollir, no ho pots veure tot, però tothom acaba veient aquestes dues obres. Jo vaig afegir l'ala egipcia. Fabulosa.

L,arc du Triomphe, de principis del XIX.


La catedral de Nôtre Dame, del més pur gòtic, a mi em va impresionar més per fora que per dintre.

París. Setembre 2009



Normalment tots anem al Museu del Louvre, alguns entrem i altres no, això va a gustos. Però només veure l'edifici i la famosa piràmide del pati exterior que assenyala l'entrada, ja val la pena. Ah! si aneu no us perdeu la piràmide invertida que es troba a la part d'abaix del museu.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Londres 4. Juny 2009



El canvi de la guàrdia és un aconteixement que no us podeu perdre si visiteu Londres, es fa diariament............des de mitjans del segle XVII. No us cregueu que la música que interpreten és militar, acostumen a ser peces de comèdies musicals o temes de pel·lícula.



La primera és del Palau de Justícia, és tan maco que fins i tot no et deu saber tan greu que et jutgin. I la segona correspon al Museu d'Història Natural, una preciositat, un consell, sabates còmodes.

Londres 3. Juny 2009



El famós Big Ben, anomenat realment la Torre del Rellotge de Westminster i conegut per la seva fiabilitat, de fet no va deixar de funcionar ni durant els bombardeixos dels alemanys a la segona guerra mundial. Al costat un típic policia anglès, coneguts com a bobbys.


En primer lloc Buckingham Palace, residència de la reina d'Anglaterra i seu del canvi de la guàrdia. La segona foto és del Palau de la Guàrdia.

Londres 2


El Parlament que primer va ser un castell i després de l'incendi de mitjans de segle XVI es va convertir en un dels símbols de la democràcia parlamentària.




Jo també hi era, i perquè es noti aquí em teniu, al pont de Waterloo davant del Big Ben. La foto que hi ha al costat és l'icone del Londres modern: el London eye (ull de Londres), patrocinat en principi per British Airways.

Londres. Juny 2009


La bellesa d'aquesta ciutat, a més dels seus museus i monuments, radica en el fet que es troben molts carrers amb edificis com els de la primera foto, que ja li donen a la ciutat una sensació d'antiguitat. A la segona foto podeu veure el Museu Britànic, amb un ala egipcia realment impresionant.



El cèlebre London Bridge (Pont de Londres), les seves pedres respiren història. Crec que és millor veure'l amb mal temps, si més no, més típic.


Parada

He fet un descans viatger per motius molt personals, però aquest 2009 m'he tornat a posar les piles i aquí em teniu una altra vegada pel món.
El que passa és que aquest any he decidit començar amb una assignatura pendent: Europa.

Madrid, setembre 2018

Com aquest any havia anat el maig a Orlando i no volia trencar el  costum de passar fora el meu aniversari, vam aprofitar per una visita a ...