Chicago. Setembre 2011

Una altra de les vessants esencials de Chicago és l'arquitectònica. A aquesta ciutat podem observar part de l'obra d'un dels arquitectes més reconeguts del món, en Frank Lloyd Wright.

La seva sèrie de "casas de la pradera" es troba molt ben representada a un dels barris alts de la ciutat. El seu respecte per l'entorn s'aprecia molt en aquestes cases.

Chicago. Setembre 2011

Un dels edificis més emblemàtics de Chicago és la Sears Tower (o Willis Tower), amb els seus 450 m. d'alçada dividits en 110 pisos, és el tercer edifici més alt del món, i des del mirador es poden disfrutar unes vistes espectaculars.

Sobre tot aquest any que han adosat a l'edifici, a 400 m. d'alçada, quatre cubs de vidre totalment que són com una mena de balcons (tot i què estan tancats) des d'on es pot tenir la sensació d'estar penjat en el buït. Es diu l'Skydeck.

Chicago. Setembre 2011

Una de les coses més admirables de Chicago és el gran Campus Museum, una zona de la bora del llac, des d'on es tenen vistes increíbles, i que, com diu el seu nom és un enorme campus on estan ubicats tres dels més importants centtres culturals de la ciutat.

L'Adler Planetarium un dels més antics d'EEUU. No és el millor Planetarium que he vist, però la seva ubicació es perfecte.

El Field Museum d'història natural, molt instructiu i interessant. Hi ha de tot, des d'una exposició on pots veure el món de les formigues des el seu punt de vista, a una reproducció d'una mastaba, passant pels dinosaures i una mostra molt completa de totes les espècies animals, incluïnt-hi els famosos lleons de Tsavo.

I per mí uns dels millors acuàriums del món (i he vist molts), el Shedd Aquarium, amb una varietat de peixos excepcional. I insisteixo amb l'ubicació, realment "amazing".

Chicago. Setembre 2011

El cos de bombers de Chicago va poder salvar alguns edificis de la ciutat, sobre tot gràcies a la construcció, un parell d'anys abans, de la Water Tower que com el seu propi nom indica tenia la funció d'abastir d'aigua als bombers en cas d'incendis.

La Water Tower que avui dia és un edifici simbòlic de la ciutat i dóna nom a un Centre que funcina com a oficina de turisme. Està ubicada al mig de la Magnificent Mile, un dels carrers comercials més importants dels EEUU. Hi ha per totes les butxaques i per tots els gustos.

Chicago. Setembre 2011

La ciutat de Chicago va patir un incendi el 1871 que la va destruir gaire bé per complet, per tant l'arquitectura de la ciutat és bastant recient encara que es poden trobar edificis antics al costat dels més moderns gratacels.

Chicago. Setembre 2011

Font de Buckingham al Grant Park, entre l'hotel i el llac. Una preciositat i com era el primer dia i feia un temps molt bo, vam aprofitar per fer una gran passejada per la bora del llac.

Què dir d'aquest troç de llac? Amb els seus gaire bé 58.ooo km quadrats, és com un petit mar d'aigua dolça.

Una de les obligades visites turístiques, és el Navy Pier, un moll que està ple d'exposicions temporals, botiguetes i restaurants. Amb unes vistes de la ciutat francament espectaculars.

Chicago. Setembre 2011

Aquest setembre, del 03 al 14 vaig estar a Chicago una altra vegada, feia set anys que vaig ser-hi per primer cop, i diria que aquest any ja he vist tot el que volia.

Aquest és l'hotel on estàvem (la mare, uns amics i jo), un dels més antics de Chicago i situat a la Avinguda Michigan, la principal artèria de la ciutat.

Tot Chicago està ple de gratacels i aigua, envoltada gaire bé pel llac Michigan i amb el riu que passa pel mig de la ciutat, dóna una sensació de ciutat oberta, cosmopolita i en contacte amb la natura.

El tràfic és constant i encara que sembla mentira no s'escolten els claxons, ni la gent està tan crispada al volant com aquí a Europa.

Burgos, agost 2011

Continuant amb la visita, la guia ens explica com es feien les pintures rupestres i un dels membres més interactius del grup, en Paco, s'ofereix com a voluntari per provar-ho.

D'esquerra a dreta, un ritual d'enterrament i el grup observant a la guia quan ens explicava com es caçava. I ens ho demostrava.

Burgos, agost 2011

A Atapuerca vam poder visitar el parc arqueolic, on et fan un recorregut pel camí de l'evolució, la veritat és que és molt interessant i com que l'esglèsia ni pintxa ni corta, evidentment, no vam tenir cap problema d'accès.

La guia del parc ens va explicar, d'una manera planera, simpàtica i interactiva, el camí de l'evolució.

Burgos, agost 2011

Monestir de Las Huelgas, on encara viuen religioses de no sé quin carai d'ordre. Aqui al menys sí que vam poder entrar, no a veure-ho tot, però gairebé. A l'interior ens va acompanyar un segurata tota l'estona i no es poden fer fotos.

El grup al pati sota un sol de justícia.

Burgos, agost 2011

La Cartuja de Miraflores,on encara viuen cartujos (cada vegada menys). Els que anàvem en cadira no vam poder passar del pati, i és que cinc esgraons són insalvables, i clar, els cartujos no saben el que és una plataforma elevadora. Amb l'esglèsia hem topat amic Sancho.

Gràcies als nostres acompanyants vam poder gaudir de l'interior del temple. Aquest és el sepulcre, en marbre, dels reis Juan II de Castilla i Isabel de Portugal.

Retable del temple.

Burgos, agost 2011

Grupet a l'entrada de l'hotel, que puc dir per tots, que estava molt bé, tant de situació (al davant del museu de l'evolució) com d'accessibiitat. Pels que dessitjeu comoditat i bona ubicació, no deixeu de mirar l'Hotel Silken Gran Teatro.

La ciutat està plena d'aquestes estatues de bronze dedicades a temes molt dispars, les que aqui podeu veure són d'un mestre i el seu aprenent i una altra dels dulzainers.

Increíble. S'aturen davant teu, fant una pose, i quan acabes et fan una reverència.

És clar, si Venècia ja es mereix una visita a qualsevol època de l'any (menys a l'estiu que diuen que fa pudor i al novembre que hi ha el que s'anomena Aqua alta, o sigui quan les marees causen inundacions), el carnaval és una raó afegida. I creieu-me una raó incontestable.